Orgullós

...de ser lo que sóc



Possiblement (segur) este tema es algo de lo que no tindrem la sort d'informar, i en principino te res a vore en la tonica general d'aquest blog, pero bé ja ho deia la cançò "it's my party and I cry if I want it"( o algo aixi ); o en senzill "aqui mane JO i se fa lo que JO vullga".

A més, uno sempre ha estat orgullós de lo que és (pa no estar-lo, sobretot si te coneixen com al "home-minories", és pa agarrar un trauma, i ja son molts)aixi que vull donar el meu suport a un dia especial, un dia d'orgull; el DIA DEL ORGULLO FRIKI!!!(aqui és on els técnics de só amplifiquen la meua veu pa sonar com el puto Mago de Oz i entren els trons) [Nota]: si, ho se, al parlar d'orgull sé que molts (tots), esperaveu que parlara de l'orgull gay, pero aixo ho deixe pa més endavant, que no toca fins a finals de juny,(que per ixes dates, si aixo esta encara en marxa; segur que tindrem alguna coseta interessant per comentar)[Fi de la Nota]Pos si, demà (25/05/2006) se faràn 29 anys de l'estrena de Star Wars ( o en cañí La Guerra de las Galaxias; star=guerra, wars=galaxia, saber=don't, ja ho contaré algun dia) i si no fora per la fotofobía, agorafobía i algunes paraules rares més acabades en fobía, demà els carrers s'omplirien de fasers,de Tie Fighters, de sabres de llum; de "Beat me up, Scotty", de hobbits (técnics de só: crits de pavor!!), de mags de nivell 20 i pare ja que si no, no acave; peró no , els actes de celebració se faran en distints antros de sub-cultura, vici i depravació que son les tendes especialitzades, però es celebrarà, que és lo important.

En fi, resumint si voleu més informació teniu la web http://www.orgullofriki.com/ on trovareu els actes que és preparén per a dema a banda de un manifest friki que no te desperdici,"larga y prospera vida", "que la fuerza os acompañe" i recordeu "todo gran poder conlleva una gran responsabilidad", conquistarem el món.

Si és que "soy el mejor en lo que hago" ;)

En este momento no podemos atenderle....

... todas nuestras teleoperadoras estan ocupadas cruzando el rio.
Las instrucciones están abajo. Despues de leer, haz clic en el vínculo y luego en el circulo azul grande para empezar.
Aquí tienes las reglas:
- Todo el mundo tiene que cruzar el río utilizando para ello la balsa.
- La balsa sólo tiene capacidad para dos personas.
- Sólo saben manejar la balsa 3 personas: la madre, el padre y el poli. Sin uno de ellos abordo, la balsa no se mueve.
- El padre no puede permanecer con ninguna de sus hijas sin que este presente la madre.
- La madre no puede permanecer con ninguno de sus hijos sin que esté presente el padre.
- El ladrón no puede permanecer con ningún miembro de la familia sin la presencia del policía.
Para mover las personas haz click sobre ellos. Para que la balsa cruce el río haz click sobre las palancas rojas.

http://freeweb.siol.net/danej/riverIQGame.swf

Sip, es la nova sensaciò, el joc del xinos que creuen el riu.
Lógica, acciò, i si l'acabes el xinos fan un precios salut, que recorda molt al salut nazi.
Pa pasar un rato, vosaltres mateixos.

Es que no sé....

Hi han paraules que te poden amargar el dia, altres te poden alegrar i altres directament te duen a un estat de ira.
Sóc capaç d'entendre que si una persona crida a un telefon d'informació es per que vol saber algo però quan sents coses del tipus "Es que no sé si he recibido en casa la notificación de las ayudas..." Com que no ho saps?! Que pasa? Demanes unes ajudes per comprar-te una casa i despres t'en vas a viure a una cova?! T'ho explique, a la porta de casa hi han unes caixes de ferro, normalment amb el teu nom o la teva porta; agarres la clau obres la caixa i mires dins, si hi ha paper t'han enviat algo, si no NO, i no cal cridar pa preguntar!!! es tan senzill com obrir la bustía.

Pero ixe no es el millor "Es que no sé...." el millor sense dubte es quan te criden des de contabilitat d'una empresa i te diuen "Es que no sé estos pagos de que son? Sólo se que vienen de la Genny". Bé, a vore, pensem fredament; tens dades de sobra per resoldre l'equacio tu solet; saps qui te paga, saps quant i si no t'has netejat el cul amb elles tens les factures que li has presentat; es agarrar i mirar-ho, osties!!!! Pues no! Se dediquen a tocar collons i te tenen marejat mitja hora pa despres dir-te que es un pago de l'any 2000, pa matar-los.

I luego uno clàssic, despres de vint minuts de estar siguent machacats en una veu que no para de dir-los "La Genny, en breves moments atenderemos su llamada"; els constestes i te diuen "Buenos dias señorita; es que no sé si he llamado bien; ¿es el Ayuntamiento? "....

Cumpleaños feliz, cumpleaños feliz....

...te desean tus amigos de Parchís!!!

Bé, quan no duguem ni un dia de vida, i amb esperança d'arrivar a un segon i inclos un any, i sense que tinga molt a vore en la idea de tónica general que pensavem per a este blog, però l'ocasio val que se saltem la tónica i el bitter si fa falta; tenim ja algo que celebrar; hem de fer menciò especial a l'aniversarí de Gabo ara que no està entre nosaltres ( no, tranquilitat, no s'ha mort, esta a Tulús - el que sapia frances del que se parla que ho escriga com toca i admitiu-lo qualsevol dels dos chistes esperaveu que els fera i no he pogut desebre-vos - "estudiant" amb una "beca" Erasmus )

Aixi que aprofitem este foro improvisat pa fer-li arrivar les nostres felicitacions ( i quan la gent sapia que este blog existeix i comence a entrar imagine que tambe deixara la seua felicitació)

Qué més dir qué no s'haja dit ja? Ah! , si adlskfhjqoñfajlkdf, pero no té res a vore.

Pasa un gran dia, i ja rebrás mes noticies nostres.

Edit: L'hora que fica no se perque es ixa, en principi son dotze pasades del dia 17/05/2006
Adore la informatica

Buenos dias; señorita ( o com saber si qui te crida es d'abans de l'era glaciar )

I si, dic era glaciar perque ara estem en una epoca de que terminen d'hivernar tota la gent de vora 70 anys; es arrivar la primavera i comences a trobar-te en cridades de lo mes significatives del tipo "Buenos dias señorita, han salido ya los papeles de los viajes del Imserso?" o molt mes educades del tipo " A ver señorita! Teneis ya los papeles pa irnos a los viajes!!!"; en lo que obliga a uno a començar a plantejar-se algunes coses; primer, o definitivament la gent no escolta quan se li parla o la qualitat dels sonotones dixa molt que desitjar tenint en conte que tenim tecnologia suficient pa enviar un missil de punta a punta del planeta en un marge de error de 0.01%, perque... tan poc masculi es el nom de PABLO que dona peu a la confussio, perque, no se, a mi me diuen Manolo i lo primer que veig es un bigoti ( bueno i amb Vanesssssa, - que no se m'enfade el col.lectiu trans-); dos, conforme se fem grans anem perdent la poca educacio que suposadament la joventut NO tenim i tres, quina classe de vida se te que dur pa que te tires quatre messos pendent de si ixen unes solicituts pa demanar que te "hacinen" en un autobus en 60 persones mes conduit, em el millor dels casos; per un conductor borratxo, sense carnet ( li'l varen perdre els civils quan se'l quedaren ) i en problemes per distinguir esquerra de dreta i terminant conduint con se conduix a Londres ( per l'esquerra, per si algu no ho tenia clar ).
Afortunadament, ( mare que cruel que soc ) no tornen els mateixos que van, pero els que tornen en quant arriva setembre ja estan demanant "los papeles pa los balnearios", i tornem a començar altra vegada amb el mateix cicle de "señorita" per açi, "señorita" per alla, en fi algunes coses no s'acaben mai, no com els fondos per als proveedors de la Genny......

L'aten Pablo, bon dia!

Bé, al final jo també he picat en este submòn que es el bloggeo, aixi q intentaré dur-lo en una mica de serietat i en certa periodicitat, plasmaré qualsevol locura/paranoia q s'em pase pel cap i inclus algun pensament coherent ( pocs, no asegure res).

Bueno resumint, que si no me tire aqui fins demà, uno nou que s'uneix al grup, ja vorem quant dura l'aventura